Quedarà en un somni

Com en una pel·lícula 
el passadís se’m feia etern 
vaig arribar a pensar 
que m’havia equivocat.
Només volia tornar a una realitat
d’un passat angoixant
que potser no tenia remei. 
Però volia intentar-ho. 
Aquell present no el volia 
i buscava un  futur perfecte,
si més no, sense dolor, 
sense llàgrimes, sense por.

Veig la nuesa del meu cos
i tinc fred en una habitació calenta.
Em vesteixo amb roba de paper
i, estirada, espero la sentència.

I l’espera se’m fa eterna!
-Hola, com estàs? 
-Serà ràpid.
-Ja veuràs!
I, amb rodes, em portaren 
a la sala de la ciència.

Veia cossos que es movien 
preparant tots els estris,
paraules de consol es repetien 
fins que el vapor del silenci 
em distreu de l’agonia.

Unes sàvies mans treballaven 
per sanar el meu lacrimal 
embussat, dues hores llargues.
Després, veia el món a mitges
amb dolor intens, punxant.

Me’l destaparen l’endemà
i se’m va caure el món 
al mirar-me al mirall.
Creia haver-me equivocat!

Però amb el temps milloro
i sé que tard o d’hora sanarà 
i, aquell passadís tant llarg 
quedarà en un somni!

(març-2019)