Ningú

Réplica al poema “Desguace” de Mon Pierrá Orozco. Poema blanc.

La tristesa de veure el llit buit quan desperta.
El record de tants petons i carícies que ja no hi són.
Les infinites abraçades inexistents.

Ningú al seu costat, fugint
de les passes lentes d’unes fustes,
del tacte aspre d’una pell gastada pel temps.

I després. Qui sap què passarà després?
El temps juga en contra.
Potser no quedi Ningú.
Ningú. Ningú. Ningú.

(setembre 2019)