Réplica al poema “Desguace” de Mon Pierrá Orozco. Poema blanc.
La tristesa de veure el llit buit quan desperta. El record de tants petons i carícies que ja no hi són. Les infinites abraçades inexistents. Ningú al seu costat, fugint de les passes lentes d’unes fustes, del tacte aspre d’una pell gastada pel temps. I després. Qui sap què passarà després? El temps juga en contra. Potser no quedi Ningú. Ningú. Ningú. Ningú.
(setembre 2019)