La pluja m’esquitxava la cara, una trista tarda de setembre. Les gotes transparents relliscaven com les fredes llàgrimes als ulls. El meu caminar era lleuger, en el meu pensament hi eres tu. Sota la pluja, en aquell carrer, recordava les tardes d’estiu quan m’abraçaves per no mullar-me i amb una mà m’eixugaves els ulls. Dolços records que conservo encara per no oblidar-me mai més de tu.
(setembre 2019)