La ploma escriu en el paper paraules plenes de tristor, poc a poc aflora el sentiment tant de temps ple d’amargor. Aixecament d’un país que s’alça amb set de justícia, pau, germanor, amoïnat pel que la seva gent demana que no és més que viure sense por, sense cadenes que privin llibertat respectant totes les opinions, evitant baralles que fan mal que ens fan perdre serenor. Serenor que no volem pas perdre perquè el camí se’ns farà llarg, ens caldrà seguir sent fermes, sense por, en el nostre caminar
(desembre 2020)