Un, dos, tres. Un tres al davant. Tres, un, dos. Un dos al darrera, i tu, amb la corda saltant, un peu et vas enrotllar! Sí, d’això ja en fa trenta-dos i, amb patiment, plors i dolor, vas néixer un Diumenge de Rams. Fores una joguina per la Núria i una nina preciosa per nosaltres, ens va captivar el teu somriure i la teva actitud tant divertida. I ara encara ets preciosa i el teu somriure no s’apaga perquè, si et posa traves la vida, aquest somriure tens per arma. (Un dos tres, un dos tres! Ballem juntes aquest vals). Sí, Lourdes, ja en fa trenta dos, i més en faran estimant-te tant!
(12 d'abril 2019)
(poema dedicat a la meva filla Lourdes pel seu aniversari)