Hoy he hablado de ti al mar

Hoy le he hablado de ti.

Le he contado cómo le añoras cuando no le ves y cuando la vida te aleja de él. Tenía una sonrisa triste. Notaba tu ausencia, me ha confesado, tus caricias, tu cuerpo desnudo entre sus brazos, tus pasos ligeros bailando ese vals con el que os conocisteis…

Y lloraba. Sus lágrimas burbujeantes se deshacían en la arena, y sus labios húmedos me pedían que te dijera: vuelve!

No tardes. Le desespera tu ausencia, necesita oír tu voz de cerca. Dice que, de noche, la luna le declama tus versos que te roba a través de la ventana. Y así te espera, paciente.

Hoy he hablado de ti al mar.

(agosto 2018)


Dos dies més tard

Avui el mar està més content. Em diu que va sentir ahir la teva alegria, quan vas rebre el meu escrit. S’ha rentat i està transparent i no para de riure i donar-me les gràcies per ajudar-vos a connectar. Avui el veig feliç.

(agosto 2018)
(Dedicado a Adele Suñé)