Réplica en prosa al poema “Anacleta” de Mon Pierrá Orozco.
PRÓLEG: El poema de Mon Pierrá Orozco titulat Anacleta està escrit en primera persona i la protagonista és una ossa Panda de pelutxo, molt simpàtica, que es diu Anacleta. Ella mateixa explica lo maca que és (té un tacte diví i la seva pell és molt fina) i les coses que li agrada fer (adormir nadons, no fa sorolls ni molesta, llegeix Platón i contes bucòlics molt bonics) i li agrada donar moooltes abraçades. El seu somni, trobar un os fort i guapo que li trenqui el cor.
NENA:
Jo vull una Anacletaaa!! Mama, compra’m una Anacleta!! Sí, com la que té aquell senyor que porta barba, braçalets i penjolls. És un senyor molt estrany però, no és molt gran per jugar amb nines?
Un dia el vaig veure amb uns nens, a qui explicava lo llesta que és l’osseta Anacleta perquè, saps?, llegeix a Plató i contes molt bonics d’ossets que viuen en les muntanyes, i també mira pelis de la Heidi! Igual que jo!
Mama, sabies que la va trobar en un contenidor de la brossa? Pobreta! Algú la va llençar a un contenidor de brossa, estava mig trencada i molt bruta però, aquell senyor amb penjolls i mig hippy, se la va endur a casa seva i la va rentar i cosir. I ara està preciosa!
Al senyor hippy li agradava explicar als nens que l’osseta Anacleta és molt dolça i li agrada donar abraçades mooolt llargues. Mama, jo vaig veure com n’és de dolça amb els nens. Mama, vull una Anacleta! Així tindré una amigueta per jugar, per llegir contes i llibres juntes, miraríem les pelis de la Heidi i ens donaríem moooltes abraçades!!!....
NARRADORA:
La mare de la nena s’acostà al senyor dels braçalets, penjolls i vestit estrany, i li demanà on podria comprar una osseta Panda com aquella per la seva filla. L’home hippy li contestà que no trobaria cap, que d’Anacleta només hi ha una, però que podia anar a casa seva sempre que volgués per estar amb ella.
La nena es va posar molt contenta i, passats uns dies, es presenta a casa de l’osseta Anacleta... i quina va ser la seva sorpresa, quan va veure que, en el seu racó, hi havia un os Panda, com ella, però molt gros, fort i maco però de pell tant suau com el de l’Anacleta... fent-se una abraçada!!
El senyor hippy li va dir a la nena que igualment podrà venir a jugar amb tots dos sempre que volgués.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat!
(setembre 2019)