Ja no em surten les paraules quan tos ulls em miren, car és la teva mirada que tendrament acarona la meva pell adormida. Però si no fixes ta mirada en mon cor quan la busca, sento com si el món s'aturés per un moment, i estic trista. Em calen els teus braços, el teu caminar, la teva rialla, mes si no tingués tot això, n'hi hauria prou amb ta mirada.
(18 abril 2003, Sant Jordi, Jocs Florals)