Plou

Plou,
i mentre veig per la finestra
com s'entelen els vidres,
observo el camí de les gotes transparents
com rellisquen, com cauen a l'infinit,
com fan del seu camí el seu destí.

Plou,
i això fa que recordi com t'enyoro.
I en una gota hi ha la teva imatge
i el seu camí és ferm.
No vull esborrar-lo ni fer-lo malbé
perquè és aquest el teu viatge.

Plou, 
però ja comença a aclarir
i un raig de sol entra per la finestra.
I encara hi ha gotes al vidre,
però aquella, la de més llarg camí,
aquella, és la teva vida.

Ja no plou. 

Per la Núria (25- maig- 2008)

marisa