Plou, i mentre veig per la finestra com s'entelen els vidres, observo el camí de les gotes transparents com rellisquen, com cauen a l'infinit, com fan del seu camí el seu destí. Plou, i això fa que recordi com t'enyoro. I en una gota hi ha la teva imatge i el seu camí és ferm. No vull esborrar-lo ni fer-lo malbé perquè és aquest el teu viatge. Plou, però ja comença a aclarir i un raig de sol entra per la finestra. I encara hi ha gotes al vidre, però aquella, la de més llarg camí, aquella, és la teva vida. Ja no plou.
(per la Núria - 25 maig 2008)