Per l'Encarna.

Cortines rajades, vidres trencats,
arrugues a les mans,
tota una vida ignorant 
que els anys passen.

Portes tancades, vuits i forats,
por a perdre per sempre
allò pel que has lluitat.

Dies foscos, tardes que es transformen 
en una nit eterna
amagant-te en una solitud
que desespera.

Sigues lliure com l'ocell
que controla el seu vol
i busca un cel obert 
per emprendre el seu viatge.

Sigues lliure, t'ho mereixes,
tens l'ànima forta
per enfrontar-te al demà
malgrat les pedres del present,
malgrat aquest futur incert.

(març 2010)

marisa