Nit d’estrelles cegues en un cel infinit de desitjos infernals, on tot el que brilla són mentides tretes d’una història infinita. Nit d’estrelles sense llum, sense lluna, sense aquella brillantor que tal dia tingueren quan encara quedava un xic d’il·lusió. Nit d’estrelles sense amor on regna el silenci de la solitud, i unes mans, abans juntes, ara caminen amb diferents destins. Nit d’estrelles a la fi, on cerquen desesperats amors perduts esperant l’albada que regui les flors pansides dels nostres cors. Nit d’estrelles per tú... i per mí.
(per la Pradi - setembre 2014)