Ja en fa trenta-cinc

Els teus ulls em captivaren quan vas néixer, 
ja en fa trenta-cinc.
Els teus petons m’agradaven especialment,
 ja en fa trenta-cinc.
El teu somriure m’alegrava cada vegada, 
ja en fa trenta-cinc.
Els teus braços em rebutjaven quan t’agafava,
ja en fa trenta-cinc.

Però els teus ulls encara brillen, 
els teus petons són més dolços, 
el teu somriure m’omple d’alegria, 
les teves abraçades ja no imploro.

Ja en fa trenta-cinc, Núria, que t’estim.

(2 d'abril 2019)
(poema dedicat a la meva filla Núria pel seu aniversari)