Els teus ulls em captivaren quan vas néixer, ja en fa trenta-cinc. Els teus petons m’agradaven especialment, ja en fa trenta-cinc. El teu somriure m’alegrava cada vegada, ja en fa trenta-cinc. Els teus braços em rebutjaven quan t’agafava, ja en fa trenta-cinc. Però els teus ulls encara brillen, els teus petons són més dolços, el teu somriure m’omple d’alegria, les teves abraçades ja no imploro. Ja en fa trenta-cinc, Núria, que t’estim.
(2 d'abril 2019)
(poema dedicat a la meva filla Núria pel seu aniversari)